- Elogi i recompenses :
Les millors recompenses sòn l’atenciò, l’elogi i l’estimaciò. La valoraciò personal, no pas material, sempre és millor l’estimaciò que haver de fer servir el càstig. fixar-se en els bons comportaments i no solos allò que es fa malament.
- Coherencia
Establir normes i vigilar que tothom les entengui i compleixi. No variar les normes gaire sovint. Reflexionar sobre la tasca educativa i no deixar-se portar per les circunstancies, sense haver pensat amb antelaciò. Trobar punts d’acord general entre la parella i respectar a l’altre en la decisiò pressa. No plantejar cap desafiament davant la criatura. Quan un s’atura a pensar se n’adona que a vegades les coses no sòn tan complicades com semblen i que tan sols utilitzan el sentit comù i el seny es resolen moltes situacions.
- Rutina
L’ordre i les rutines establertes ajuden a crear un ambient tranquil i serè on tothom sap que, quan i com s’han de fer les coses. Les rutines proporcionen una estructura clara pel funcionament en la vida diària, una previsiò que aportarà seguretat i confiança a l’infant. Satisfer les necessitats físiques en funció de les peculiaritats de cada infant proporciona benestar emocional. En cas contrari es crea un clima d’incertesa i inseguretat. Les rutines o aprenentatge d’habits requereixen temps és important no defallir.
- Limits:
Posar limits, uns marcs de referència. No tot és possible ni tot pot estar permès. Mostrar el que està bé i el que no, el que es pot fer i el que no. Això proporciona unes referències i una estabilitat. Les normes variaran segns l’edat i el moment evolutiu de l’infant. Han de ser poques, clares i de fàcil compliment. Nom oferir gaires opcions a triar ja que ells no saben, ni tenen el criteri suficient, per saber quina es la millor opció.
- Disciplina:
La disciplina ha de trobar el punt d’equilibri entre ser afectuós i a la vegada ferm. No perdre mai el respecte. Per mantenir els limits caldrà una dosis de discilina i control, marcar les directius i pautes a seguir. El to de veu, un avis clar i concret per tal que s’entengui el missatge pot ser suficient.
- Expectatives:
Es important saber i conèixer les habilitats i limitacions de cada infant per adequar les demandes. Per mès petits que siguin cal explicar clarament el que volem, desitgem o esperem que faci. No calen raonaments etensos. Pot ser útil realitzar l’acciò davant de l’infant per tal que imiti o copii fins que ho aprenguin af fer sols. Mostrar-se segur i decidit que la opciò triada és la mès encertada.
- Avisos:
Avisar quan el comportament no és l’adequat per donar l’oportunitat de corregir. Advertir i anticipar el que passarà per tal de preparar a l’infant sobr els fets posteriors per tal que no es trobi desorientat en una situació no esperada i alhora pugui conèixer quines seran les conseqüències de les seves accions
- Responsabilitat:
Cada edat tè les seves petites responsabilitats. Ajudem-los a créixer confiant que són capaços de fer allò que estan aprenent. Oferir oportunitats de practicar els hàbits en finció de cada edat. No oblidar que és l’adult el que ha de prendre les decisions. Moltes opcions condfonen i no ajuden gens a l’infant a entendre qui ès el camí o la decisiò correcta i adequada. No es pot delegar als infants la presa de decisions sobre aspectes importants del desenvolupament. Els pares, no l’infant, són els que manen.
- Relaxament
Planejar amb anticipació les possibles situacions per poder actuar amb calma i serenor sense veure’s sobrepasat per la situaciò. Tampoc cal ser ni molt estrictes ni molt rígids. És molt fàcil caure en els estrems.Intentasr fer les coses divertides. Si cal afegir una dosi de teatre per aconseguir allò que es pretén o pot ser li vindrà mès de gust fer-ho a partir d’algun joc. Es viu a contra temps i les preses son un mal aliat, cal donar temps a l’infant a fer les coses. És força recomanable buscar petites estones on poder compartir un conte, una cançò, un somriure, unes pesigolles….
BONA SORT !!!!
