En aquesta època on malauradament estan havent tantes pèrdues no desitjades, més que mai volem ajudar a normalitzar el màxim un moment molt traumàtic, per qualsevol, i per l’infant també.
La mort d’un ser estimat es un mal tràngol per qualsevol, per un infant també , es un canvi significatiu en la vida d’una persona i es necessita ajuda, hi ha un procés d’adaptació a la pèrdua, i assimilar el que a passat, es necessita un Dol. Creiem que no hi ha que ocultar ni protegir els infants del que a passat, n’ hi ha que fer-los partícips de la nova situació, estan més acostumats que nosaltres a les situacions d’adaptació, cada nou repte es una adaptació , deixar el xumet, dormir sol, etc… son adaptacions que el preparen per possibles dols .
que passa durant el dol??? Tota persona passa per etapes, sigui infant o adult, son etapes que t’ajuden a entendre el que esta succeint al nostre entorn, primer tenim :
El xoc, es el moment d’assabentar-te de la pèrdua, es el moment de desorientació , la incredulitat del que a passat, no creure la pèrdua, no mostra cap reacció o inclús estar en estat de bloqueig. la negació es un altre etapa, més normal en adults que en infants, pot durar uns dies o molt de temps cada persona intenta evitar el sofriment del moment evadint-se del record, l’infant és una persona més. Ell s’aïllarà o evadirà de la mateixa manera que l’adult, intentant calmar les emocions i el dolor ocasionat per la pèrdua de la manera més fàcil possible, sovint s’evita el tema, però es bastant recomanable fer ús de contes, fotos, etc per parlar del tema i poder gestionar les emocions que tinguin i comprovar en quina fase està i que li desperta la pèrdua d’aquest ser estimat en aquesta etapa.
Després arriba el moment on ens adonem de la pèrdua, reaccionem i prenem consciencia tenint un grapat d’emocions, si continuem amb els mètodes de parlar explicar contes, inclús veure fotografies i explicar moments viscuts, es dolorós, però allibera una frustració i inclús propicia uns moments de preguntes i voler saber més que els ajuda a gestionar millor les pèrdues o el dol. Desprès l’infant com l’adult va assimilant una sèrie d’emocions, que desprès de viure-les intensament van adquirint un calze de normalitat i suficient calma, per tenir una visió més practica de la pèrdua.
Realment molt sovint l’estat de l’infant davant el dol, depèn del que veu com a reacció guia, es a dir, la reacció de la seva família més propera, aquesta sera la que l’infant agafi de base per les seves emocions, no obstant també els aprenentatges i possibles problemes pedagògics marcaran les emocions que guiaran el dol.
Es pot ajudar els nens a passar el dol de maneres molt distintes, com les edats de cada infant, no serà els mateix ajudar a un nen de 4 anys que a un adolescent de 14, cada etapa té una complicació afegida per reaccionar davant de una pèrdua, com també la situació i el context de la mort del familiar.
Des d’aquí recomanem dir sempre la veritat al nen, ocultar informació els crea desconfiant-se, sigueu simples i directes quan et refereixes a la persona que s’ha mort ( no passeja pels núvols, no es pot despertar… això crear pors).no amagueu les emocions que teniu, intenteu fer-li veure que son emocions normals i lògiques davant d’una pèrdua d’un ser estimat, guardant per moments més d’adult els sentiments més extrems, intenteu deixar que participi i estigui el màxim possible a les rutines que acompanyen la mort, o agrairà i farà que entengui i comprengui millor el que envolta a la mort, i sigui més normalitzat per ell i per afrontar les etapes següents. demaneu-li que us expliqui les seves emocions, si no ho fa de manera voluntària sempre podeu fer el que em dit més a munt, explicant contes, veient fotos vídeos, parlant de records, coses o moments que afavoreixin a que l’infant sobri per explicar el que pensa i sent. accepteu les emocions del nen i normalitzeu-les, encarà que trobeu estrany la reacció heu de fer-li sentir que es normal actuar així davant una pèrdua Dona li consol i parleu molt amb ell/a, s’ha de sentir escoltat. Parleu amb els professors educadors, etc de l’infant i busqueu que us recolzin amb les emocions d’ell, i que us ajudin en tot el que es pugui i avisin de reaccions que l’infant pugui tenir i que abans no tenia, quatre ulls veuen més que dos, i son pocs però hi han infants com adolescents que no sabent canalitzar el dol i poden tenir problemes més endavant, per això, us aconsellem que tracteu la pèrdua d’una manera normalitzada dins de la pèrdua i que ho vegi de la manera més natural possible, creueu junts un àlbum de records, feu memòria sovint de moments que vivíeu amb la persona que heu perdut, mireu els vídeos en família, que la família més propera col·labori a fer un àlbum o una capsa de records això demostra que els sentiments que te son normals, serà molt mes fiable per ell, feu xerrades recordant tots juntets i normalitzeu el màxim possible uns sentiments que l’infant necessita saber que son normals, i vosaltres sou els millors mestres per això.
Hem trobat varios contes que us poden ajudar
L’illa de l’avi, de Benji Davies
Para siempre de Camino Garcia
La júlia tè un estel de Eduard Jose
El buít de Anna Llenas
El arbol de los recuerdos de Britta Teckentrup
Adéu Flap
Esperem que us serveixi de guia, nosaltres em buscat aquesta informació per ajudar-vos en internet i escrits de la Lourdes Sanchez Flamerich, que ens va deixar a l’escola.
Deja una respuesta
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.